“Tinc un somni...” (I have a dream…) Els doctors Francesc Abel Fabre i Salvador Cortadellas Baltasar tingueren un somni, sensibilitzar la classe mèdica de Barcelona per tal que s’afegís a un projecte engrescador: ajudar els pobles empobrits en les seves necessitats mèdiques. Aquell mateix any, el 21 de desembre de 1963, té lloc a París una reunió del Comitè de medicusmundi Internacional on es decideix l’admissió de la branca espanyola: medicusmundi Espanya. La compra, l’any 1963, d’un Land Rover equipat com a ambulància per al  dispensari de Logbikoi, a Camerun, és la nostra primera acció. 

El somni inicial es va fent realitat i es creen delegacions de medicusmundi, a banda de a Barcelona, a Alacant i a Bizkaia (1965), també a Araba (1967). A la feina que fem a Camerun, s’hi afegeixen noves intervencions al Congo, a Nigèria, a Burundi, a Sierra Leone, Ruanda, El Txad, Algèria, Equador, Bolívia i la Índia. En aquests primers anys s’imposa un model de treball assistencial, d’inspiració cristiana, amb l’enviament de personal mèdic voluntari, normalment per a estades curtes, de material sanitari i medicaments.

medicusmundi incorpora a la seva tasca la lluita contra les desigualtats i el concepte de cobertura universal. La relació amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’intensifica als països on es treballa i a Ginebra, i medicusmundi es reconeguda l’any 1974 per l’OMS (Resolució OMS EB 63R.27), relació que es manté avui en dia.

L’expansió continua amb la creació de medicusmundi a Astúries (1970), Navarra i Castelló (1972) i Gipuzkoa (1974). 

L’any 1978 participem en la “Conferència Internacional sobre l’Atenció Primària de Salut” a Alma – Ata, que es conclogué amb un objectiu ambiciós: “Salut per a tothom l’any 2000” mitjançant l’estratègia de l’Atenció Primària de Salut (APS). medicusmundi adopta els principis d’Alma - Ata i l’APS com a estratègia de treball.  

L’any 1979, en una reunió  a Anvers, medicusmundi es declara com una organització professional i internacional, no confessional i no governamental. Pel que fa al model sanitari, assumeix que ha de “respondre a les necessitats expressades per les poblacions mateixes” i ha de fer-ho a partir de la promoció de la salut i amb un enfocament preventiu, tot considerant la comunitat com un pacient en el seu conjunt.

Es continuen constituint associacions a Granada i a Saragossa (1975), La Rioja (1977) i Albacete (1978). En paral·lel, ampliem la nostra tasca a Mali, Moçambic, Angola, Burundi, Tanzània, Malawi, Burkina Faso, Brasil, Guatemala, Hondures, Equador i Perú. 

A Espanya, mitja dotzena d’ONG, entre les quals es troba medicusmundi, ens unim i l’any 1986 fundem la Coordinadora d’Organitzacions no Governamentals d’Espanya (CONGDE). 

En aquells anys, medicusmundi porta al primer pla de la cooperació diversos debats clau relacionats amb l’APS. Hi destaquen el debat de medicaments essencials, que conclogué amb la participació juntament amb l’OMS en la definició de la primera llista de medicaments essencials; el debat que plantejava la necessitat d’enfortir els recursos humans sanitaris dels països receptors d’ajut i la creació d’ONG locals com a factor determinant del desenvolupament sanitari; o bé el debat que proposava integrar la salut en el marc d’un desenvolupament global socioeconòmic, la qual cosa implica una col·laboració intersectorial i una coordinació d’accions més gran. 

medicusmundi és distingida, juntament amb Metges sense Fronteres, amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia. El premi s’atorga per “la contribució efectiva d’ambdues organitzacions a pal·liar les situacions de malaltia als països més afligits per la injustícia, la misèria o les catàstrofes, bo i assumint tots els riscos que això comporta, l’entesa generosa del compromís professional, que s’estén a l’exercici altruista del voluntariat, i l’exemple que projecten al món, tot fent prevaldre els valors de la solidaritat, sobre els quals reposa la veritable concòrdia entre els éssers humans”. És la primera vegada que una ONG rep aquest premi tan prestigiós. 

Atesa la necessitat d’una coordinació més gran per tal de complir millor els nostres objectius, els representants de medicusmundi a Araba, Albacete, Andalusia, Astúries, Bizkaia, Catalunya, Castelló, Gipuzkoa, Múrcia, Navarra, La Rioja i Saragossa decideixen constituir, el 8 de febrer de 1992, la Federació d’Associacions de Medicus Mundi a España (FAMME). 

Aquell mateix any, medicusmundi Araba rep la Medalla d’Or de la ciutat de Vitòria-Gasteiz.

En un panorama internacional convuls, la guerra de Ruanda (1994) posa a prova la capacitat de medicusmundi en una nova faceta: l’ajut humanitari. Present en aquell país des de l’any 1966, Ruanda va representar per a la nostra organització una cruel constatació dels límits de l’acció humanitària i dels dilemes morals als quals s’enfronta. 

Coincidint en el temps, durant la tardor de 1994 s’estén una àmplia mobilització per tota España en la qual se sol·licita que els partits polítics assumeixin el compromís que l’Ajut Oficial al Desenvolupament assoleixi el 0’7% del PIB.

L’any 1995, el Govern Foral de Navarra distingeix medicusmundi navarra amb la Medalla d’Or de Navarra. L’any 1998 medicusmundi és declarada d’Utilitat Pública, i l’any 1999 s’inscriu en el Registre d’Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament de la Secretaria General de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. 

L’any 2000, els 189 països membres de les Nacions Unides aprovaren la Declaració del Mil·lenni que recollia, en vuit objectius a complir abans de 2015, el compromís  de lluitar contra la pobresa, la fam, la malaltia, l’analfabetisme, la degradació del medi ambient i la discriminació contra la dona. La declaració inclou la decisió des dirigents mundials d’ “establir una pau justa i duradora a tot el món”. 

Tot just un any després, els bons propòsits de la comunitat internacional s’estronquen a causa del que s’anomenà “la Guerra contra el Terror”, declarada pels Estats Units arran dels atemptats terroristes contra les Torres Bessones el mes de setembre de 2001. En aquest context tingueren lloc les guerres contra l’Afganistan i l’Iraq, la qual cosa provocà les mobilitzacions de protesta més grans de la història a escala mundial. La societat civil pren consciència que allò que està en joc són les llibertats civils i els drets humans.

medicusmundi observa amb preocupació les dificultats que tenen molts països per tal que el seu sistema públic d’assistència sanitària no s’enfonsi. S’ha incrementat el nombre d’institucions no lucratives que presten atenció sanitària pública i que responen a la finalitat de servei públic. I es planteja integrar-les d’una manera satisfactòria en el sistema nacional de salut, a escala central, regional i local.

El mes de maig de 1999, medicusmundi Internacional presenta davant dels representants de més de 40 països, en el Fòrum Tècnic de la 52a. Assemblea de l’OMS, una proposta tècnica sobre “Arranjaments Contractuals en Salut per a les ONGD” per tal d’intentar assolir aquesta integració. I l’any 2002, l’Assemblea Mundial de la Salut, en la seva 55a. reunió, trasllada la proposta de medicusmundi a una resolució (EB109/SR/8) que acaba adoptant els arranjaments contractuals.

Després d’una profunda reflexió dins l’organització, s’elabora el Primer Pla Estratègic de medicusmundi, que incorpora el concepte de Desenvolupament Humà Sostenible i la incidència política en salut com un element fonamental en la defensa del dret a la salut de tothom. 

També es començaren a elaborar estudis que permetrien a l’organització de tenir una visió pròpia de realitats que influeixen clarament en la seva tasca. En aquest context s’emmarquen els estudis realitzats sobre l’ “Impacte de l’activitat petroliera en la salut de les persones”, estudis pioners que, en algun cas, com en el de l’Equador, s’utilitzaren com a prova en la demanda judicial que els pobles indígenes interposaren contra Texaco pels danys a la salut.

També s’emmarquen en aquest context els estudis que duem a terme sobre recursos humans sanitaris o bé l’Informe sobre “La salut en la cooperació al desenvolupament i l’ajut humanitari” que, juntament amb Metges del Món i Prosalus, realitzem des de 2002. 

L’any 2003, la Generalitat de Catalunya atorga a medicusmundi catalunya la Creu de Sant Jordi. 

L’Agència Espanyola de Cooperació inicia un procés de qualificació d’ONGD. Es valoren més de 70 criteris qualitatius i quantitatius relatius a l’experiència, la solvència financera, la transparència o els recursos humans, entre altres. medicusmundi és una de les 12 organitzacions que inicialment aconsegueix l’acreditació d’ONGD Qualificada.

Aquell mateix any  medicusmundi castilla la mancha rep la Medalla dels Cavallers de la Legió d’Honor del govern Burkinès, en reconeixement a la seva tasca de cooperació en el país.

Totes les associacions que formem medicusmundi a Espanya s’uneixen per a posar un motor i un cor nou a un autobús creat per a la Guerra de Corea, que es converteix així en el Bus del Mil·lenni per tal de sensibilitzar i mobilitzar la població espanyola sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

25 províncies, 12 comunitats autònomes, 12.000 quilòmetres i més de 43.000 visites després, el Bus del Mil·lenni finalitzava el seu recorregut, no pas sense deixar abans damunt la taula de la Secretaria d’Estat de Cooperació més de 25.000 grues de paper amb les següents peticions de la ciutadania: Més ajut internacional i més bo, més atenció a la cooperació en salut, cancel·lació del deute extern i unes regles de comerç internacional justes.

50 anys d’història. 50 anys d’històries. medicusmundi va celebrar el seu 50è aniversari l’any 2013 amb actes arreu d’Espanya i en molts dels països on hi és present, però és a Barcelona, on l’associació es fundà l’any 1963, l’escenari principal de les celebracions. 

Més de 1.000 projectes de cooperació sanitària en 60 països, 100 programes de formació de personal sanitari i més de 150 campanyes de sensibilització, educació per al desenvolupament i incidència política, contemplen la nostra organització en els seus primers 50 anys de vida.

Es continuen aplegant reconeixements: el Premi de Bones Pràctiques de l’Organització Panamericana de Salut (OPS) i l’Organització Mundial de la Salut atorgat l’any 2012 a medicusmundi Navarra pel projecte 'Un model d’atenció integral de la salut maternoperinatal amb pertinença cultural i enfocament de drets' dins el marc de la iniciativa “Maternitat Segura” a Perú; el Premi Grand Challenge Canada i CONCYTEC que reconeix la tasca duta a terme per medicusmundi en el desenvolupament d’activitats d’investigació, desenvolupament i innovació al Perú, i el Premi a la Institució Excepcional en Salut atorgat l’any 2014 per la Fundació Carlos Slim.

Enfront de la crisi econòmica que s’inicia l’any 2008 i les retallades en la política de Cooperació al Desenvolupament, busquen una més gran integració en la nostra feina per tal de donar un compliment més eficient i millor al nostre objectiu: fer realitat el dret a la salut per a tothom. En aquest sentit la mesura més important que es posa en marxa medicusmundi és la fusió d’associacions. L’any 2015 es tanca la fusió de Navarra, Aragó i Madrid, i l’any 2016 la de Catalunya i Castelló.

Les associacions que participem en aquests processos sentim que separadament teníem un projecte engrescador, però juntes tenim un projecte apassionant.

La tasca feta en salut maternoinfantil, una de les línies  d’intervenció de l’organització, és reconeguda pel Govern Burkinès amb la concessió de l’Orde del Mèrit Burkinès en el Grau de Cavaller. Un any després, el Premi Sasakawa de Salut 2016 atorgat per l’Organització Mundial de la Salut reconeix la trajectòria de medicusmundi en la seva aposta per l’Atenció Primària de Salut. Aquest mateix any, la Junta d’Andalusia distingeix medicusmundi andalucía, coincidint amb el seu 40è aniversari, amb la Medalla d’Or de la Comunitat.